Sobre la realitat de Finlàndia en perspectiva catalana (Part positiva), Data estel·lar -313308

A Finlàndia estudiar no és un privilegi, és un ofici i és un deure, de manera que no és insòlit trobar-se amb estudiants que superin la trentena. L'estat finès no només sufraga els costos d'una educació universitària de qualitat i prestigi internacional sinó que a més incentiva els estudiants mitjançant subsidis generalitzats, que es calcula que proporcionen a l'estudiant al voltant del 40% del poder adquisitiu per a poder desenvolupar amb eficàcia la tasca essencial que desenvolupen per al futur del país.

Aquesta peculiaritat del sistema finès té, evidentment, una sèrie d'efectes variats sobre la realitat del país. El primer de tot és que només el quatre per cent del jovent viu a l'habitatge familiar, ja que amb una feina a temps parcial més el subsidi d'estudiant es pot permetre d'accedir al car mercat immobiliari finès.

El què els finesos segurament han entès i al sud d'Europa sembla que costa més d'entendre, però, és que el futur econòmic dels països desenvolupats no és sostenible sota el model tradicional de formació en un món immers en un procés de globalització desigual en què els drets i el nivell de vida s'estenen a una velocitat uns quants ordres de magnitud inferior del què s'estén la informació i el comerç.

El sistema educatiu doncs, que és l'encarregat de preparar les futures generacions per enfrontar-se al món, no pot permetre's la ignorància de la realitat canviant de la societat, sinó que l'ha d'assimilar i incorporar a la seva base de coneixement i metodologia.

Una societat és un organisme viu en tota la amplitud i representativitat del concepte. Pot tenir condicions externes desfavorables a les quals s'ha d'adaptar, organismes competidors, simbiòtics i, fins i tot paràsits. L'educació representa en aquesta analogia el procés de multiplicació cel·lular, que pot renovar i assegurar la vida de l'organisme, però que desenvolupada pobrament pot ocasionar creixements malignes que poden posar en risc tot el conjunt.

Bé doncs, podríem dir que Finlàndia està renovant-se contínuament amb un èxit considerable tenint en compte els seus orígens històrics, que no són tan diferents de la manca de llibertat que pateix el nostre poble. En un moment determinat, el poble finès va entendre que el seu futur passava per la llibertat i que estava i està estretament lligat a la seva capacitat de reinventar-se en un país modern capaç d'adaptar-se amb rapidesa al seu entorn. I tant bé va entendre això que va passar de ser un país de base agrícola la primera meitat del segle XX a ser un país punter ja a finals del mateix segle.

Les coses rarament passen per casualitat i, el cas de l'emergència finesa, que va entrar a la industrialització amb més d'un segle endarreriment respecte altres països europeus, no és pas una de les excepcions que hom pot atribuir a l'atzar. No, canviar el model econòmic requereix una planificació i determinació transcendentals, i decidir recórrer el teu propi camí en llibertat, convicció i valentia.

És amb aquesta convicció i valentia que aquest país ha decidit no imitar sinó donar originar, i per fer això s'ha de fer recerca, i també en aquest aspecte Finlàndia ens passa al davant. El sistema universitari finès malgrat la desfavorable situació climatològica que el llasta, importa estudiants de cursos de Master i de doctorat en gran nombre i de procedència diversa als quals facilita després la incorporació a les empreses i consorcis d'investigació locals.


A casa nostra, els estudiants amb vocació per la recerca engreixen les estadístiques del que els anglòfons anomenen brain drain (fuga de cervells). Aquesta situació provoca que no només no generem el nombre d'investigadors que ens cal per a progressar en la corba del desenvolupament sinó que, a més, els pocs que el nostre famèlic sistema educatiu aporta és gairebé deportat a d'altres països.

Finlàndia és un país auster que sap d'on ve i cap a on va i, això darrer, per trivial que sembli ja és molt si ho comparem amb l'estira i arronsa i el que ens sol ser tant típic de fer la puta i la Ramoneta. És clar que un mediterrà podria exclamar-se de la manca de picaresca i ambigüitat del poble finès, però és que en certes coses, la honestedat i decisió que caracteritzen el poble finès representa un avantatge massa important com per no intentar-s'hi emmirallar una mica.